dilluns, 27 d’agost de 2012

BUITS


A vegades el millor lloc d'un edifici és un espai buit. Un lloc on només hi ha espai i cada un pot interpretar-lo com vol. 




Vivim en un món minat de plens, d'excessos, de objectes sense utilitat i d'altres que cubreixen necessitats absurdes que les multinacionals han inventat per a nosaltres. 

Cada cop ens resulta més difícil trobar indrets on aturar el nostre món, reflexionar, recullir-se en si mateix, ordenar les idees i el nostre interior. 


imatge de Jose Ferrero

Fa uns dies vaig estar al "Jüdisches Museum" de Berlin, una experiencia que recomano a tothom qui tingui oportunitat.


imatge de Patrick314

El disseny, que el propi autor Daniel Libeskind anomena "between the lines" (entre linees), descriu les tensions d'una història jueualemana a partir de dos eixos: un recte però retranquejat en diferents segments i un articulat amb un final obert. En els seus encreuaments es troben els buits; forats que atravessent tot el museu.





La torre de l'holocaust és un d'aquests fragments; una sala freda de formigó vist, tancada hermèticament i desputllada de qualsevol element capaç de destorbar els teus sentits. Només una petita obertura a al zona superior permet la relació amb l'exterior.


Holocaust tower by smudo.org


Es pot sentir el silenci, el fred, els rumors del món... Curiosa em vaig quedar estona disfrutant d'aquesta sensació extranya i observant com la gent hi entrava i en veure el buit decebuts desapareixien per tornar-se a capbuçar en la multitud. 


És que la gent té por de trobar-se amb ell mateix? De escoltar els seus propis pensaments? 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada